Quins són els símptomes d'un atac de pànic i com pots identificar el que li passa al teu cos?

Els símptomes que defineixen aquest estat es manifesten com una combinació sobtada de palpitacions, falta d'aire, inestabilitat i por intensa a patir un col·lapse imminent. Si estàs llegint això després d'haver viscut una acceleració sobtada del cor o un ofec inexplicable, el primer que has de saber és que no t'estàs tornant boig ni el teu organisme està fallant. El que has experimentat és, amb tota probabilitat, un atac de pànic: una resposta biològica extrema en què el sistema nerviós dispara una alarma d'emergència sense perill real. Aquesta reacció té una lògica fisiològica precisa. Quan entenem per què s'activen aquests senyals interns, deixem d'interpretar-los com una amenaça mortal i trenquem el cercle que els retroalimenta. A la nostra guia sobre què és un atac de pànic i com gestionar-lo n'expliquem la gestió immediata, però aquí desgranem cadascuna de les seves manifestacions físiques i psicològiques per donar-te respostes clares.

Com comença un atac de pànic i quines són les primeres sensacions físiques?

L'inici d'aquest fenomen és fulgurant i sobtat. A diferència del neguit que creix durant dies, aquest episodi apareix de cop, fins i tot descansant al sofà o a punt d'adormir-te. Segons els criteris diagnòstics del manual DSM-5 de l'Associació Americana de Psiquiatria (APA), un atac de pànic arriba al seu màxim en pocs minuts i inclou almenys quatre manifestacions somàtiques o cognitives simultànies.

La primera manifestació sol ser la taquicàrdia. El cor batega amb força per enviar sang als músculs de les extremitats i preparar-te per fugir. Alhora, apareix la sensació d'ofec: sents que l'aire no entra als pulmons, cosa que t'empeny a respirar ràpidament i de manera superficial. Aquest patró s'anomena hiperventilació i altera l'equilibri de gasos en sang.

La baixada de diòxid de carboni provoca una vasoconstricció lleugera que desencadena altres sensacions físiques molt típiques:

• Formigueig o entumiment a les mans, als peus o als llavis (parestèsies).
• Mareig, inestabilitat o impressió de perdre l'equilibri.
• Suor freda a les mans, calfreds o fogots sobtats.
• Opressió o punxades al pit per la tensió muscular toràcica.
• Tremolors involuntaris causats per l'adrenalina.
• Nàusees o nus a l'estómac.

Quins símptomes cognitius i emocionals acompanyen aquest episodi?

Tot i que el cos expressa una gran alarma, la dimensió mental d'aquest fenomen genera sovint el patiment més gran. Quan el cervell percep una descàrrega física tan intensa sense cap amenaça visible, intenta donar-hi una explicació ràpida. És aleshores quan sorgeixen les anomenades distorsions cognitives, que amplifiquen el malestar.

Aquests símptomes giren al voltant de tres pors extremes:

• Por a morir de forma imminent: convicció que pateixes un infart o que el cor col·lapsarà.
• Por a perdre el control: sensació que faràs alguna acció incoherent o perdràs el judici.
• Por a embogir: impressió que el cervell s'ha desconnectat per sempre de la realitat.

A aquests pensaments s'hi sumen dues experiències perceptives molt angoixants: la desrealització i la despersonalització. La desrealització fa percebre l'entorn com si fos estrany, artificial o borrós. La despersonalització et fa sentir desconnectat de tu mateix, com si miressis el teu cos des de fora. La recerca clínica assenyala que aquests fenòmens no són símptomes de psicosi, sinó mecanismes de defensa amb què el cervell es protegeix d'un excés d'estímuls davant d'un estrès sobtat.

En què es diferencia un atac de pànic d'una crisi d'ansietat o d'un problema físic?

Diferenciar aquest episodi d'altres estats d'angoixa o de problemes mèdics és essencial per no viure amb por al propi cos. Tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims, tenen característiques clíniques diferents.

La recerca clínica suggereix que moltes consultes a urgències per sospita d'infart acaben sent catalogades com a pànic un cop fetes les proves. Tanmateix, si és el primer cop que sents pressió opressiva al pit que s'estén al braç o a la mandíbula, has d'acudir a un centre mèdic per descartar afeccions orgàniques. Un cop descartades, conèixer aquestes diferències t'aportarà tranquil·litat:

Per què el cos activa aquests símptomes si no hi ha cap perill real?

Aquest esclat s'explica pel circuit evolutiu de supervivència. Durant mil·lennis, reaccionar ràpidament davant d'amenaces ha permès sobreviure a la nostra espècie. Aquesta tasca recau en l'amígdala, una estructura cerebral que funciona com una alarma d'incendis: activa el sistema simpàtic i allibera adrenalina per lluitar o fugir.

En un atac de pànic, aquesta alarma salta per error. L'amígdala confon una sensació corporal innòcua —com un canvi de ritme cardíac pel cafè o el cansament— amb una amenaça mortal. Quan reacciones amb por davant d'aquest batec, el cervell creu que el perill és real i allibera més adrenalina, creant un cercle tancat.

Per desactivar aquesta resposta, el cos disposa del sistema parasimpàtic, en el qual el nervi vague actua com un fre reduint les pulsacions. Aquest fre, però, necessita que deixis d'alimentar l'amenaça:

La clau per desactivar el pànic no rau a intentar frenar els símptomes físics per la força, sinó a permetre'ls passar sense afegir pensaments catastròfics a la descàrrega d'adrenalina.

Quan acceptes les sensacions com una reacció biològica temporal, l'organisme deixa d'emetre senyals d'alerta i el cos recupera l'equilibri.

Quant de temps duren aquestes manifestacions i què passa quan acaben?

Una de les idees més angoixants durant l'episodi és creure que les sensacions creixeran sense límit. Fisiològicament és impossible: les reserves d'adrenalina són finites i els receptors cel·lulars es desensibilitzen ràpidament.

El pic sol durar entre 5 i 15 minuts. A partir d'aquí, les hormones comencen a baixar i el cos es calma progressivament durant la següent mitja hora. Encara que els minuts semblin eterns, la reacció té un límit biològic clar.

Després de l'episodi és habitual notar l'anomenada ressaca emocional o esgotament postpànic. El cos ha cremat molta energia en poc temps, per la qual cosa pots sentir:

• Fatiga física intensa i necessitat de dormir.
• Dificultat per concentrar-te o boira mental.
• Tristesa sobtada o necessitat de plorar per alliberar la tensió acumulada.
• Ansietat anticipatòria, és a dir, por que l'episodi torni a començar.

Aquesta por anticipatòria és la que porta a evitar llocs o activitats, un patró que convé aturar per no limitar la teva vida quotidiana.

Quines pautes pots seguir quan notes que apareixen els primers senyals?

Si comences a notar aquestes alteracions corporals, l'objectiu no és lluitar-hi en contra, sinó acompanyar el cos fins que s'apaguin. Aquestes cinc accions pràctiques et poden ajudar en aquell moment:

1. Reconeix el que et passa: recorda't que és una descàrrega passatgera d'adrenalina, que el teu organisme està sa i que el pic durarà pocs minuts.
2. Allarga l'expiració per frenar la hiperventilació: evita agafar aire amb força; buida completament els pulmons per la boca i allarga l'expiració el doble que l'entrada per equilibrar el diòxid de carboni.
3. Utilitza la tècnica 5-4-3-2-1 d'ancoratge sensorial: busca cinc objectes al voltant, toca quatre textures, escolta tres sons, identifica dues olors i para atenció a un gust per connectar amb el present.
4. Busca estabilitat física: recolza l'esquena contra una paret o asseu-te amb els peus plans a terra i afluixa les mandíbules per enviar seguretat al cervell.
5. Evita marxar corrents: queda't al lloc on ets fins que les sensacions baixin; així el cervell registrarà que l'entorn és segur i no desenvoluparàs conductes d'evitació.

Aquest article ha estat elaborat per l'equip de Seansly amb finalitat divulgativa; no constitueix un diagnòstic mèdic ni substitueix el criteri d'un professional sanitari col·legiat. Si experimentes dolor toràcic intens, pèrdua de consciència o dificultat respiratòria greu, acudeix a urgències (112 o 061 a Catalunya). Si et trobes en una crisi emocional severa amb ideació autolesiva, contacta amb la línia d'atenció a la conducta suïcida (024) per rebre suport immediat.

Quan aquests episodis es repeteixen i condicionen el teu dia a dia, treballar-los amb acompanyament professional et permetrà recuperar la confiança en el teu cos. Si vols iniciar aquest camí, pots fer una sol·licitud per connectar amb psicòlegs registrats a Seansly Clinic i rebre suport adaptat a les teves necessitats.